Les fonts del sofre i del ferro de Llívia.

Recorregut circular pels voltants de la Vila de Llívia (Enclau català dins de territori francès – Tractat de Llívia del 1660). Des del punt més alt d’aquest itinerari situat dalt del Castell podrem gaudir d’una panoràmica de 360º vers tota la Cerdanya i dels  seus cim més emblemàtics com el Puigmal  i el Puigpedrós entre d’altres i de comarques veïnes com el Pedraforca (Berguedà). Continuarem la passejada coneixent les seves fonts del sofre i del ferro com a curiositats. Un cop acabada l’excursió es pot complementar fer una visita als diferents llocs d’interès que ens ofereix aquesta població, la seva Església de la Mare de Déu dels Àngels, Torre de Bernat de Só, Museu Antiga farmàcia Esteve, Foro romà i  casc antic.

Les fonts del sofre i del ferro de Llívia

• Durada: 1.15 h
• Desnivell: 100 m
• Senyalització: inexsistent
• Accés: Llívia

0.00’ Per realitzar aquest recorregut prendrem com a punt de sortida l’aparcament situat al darrera de l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels i de la torre de Bernat de So. Des d’aquí agafem un camí de terra que surt en direcció nord i que al cap de poc esdevé un carrer asfaltat. Un cop arribem al fons d’aquest carrer trobem una cruïlla, on tombarem a la dreta per la pista ascendent,  seguint l’indicador de la pedrera de Llívia.

0.15’ Arribem al Collet de Rocacanals i continuem per la pista que ara baixa suaument. D’aquí estant podem  veure davant nostre les cases del poble d’Estavar. Seguim el camí i trobem una bifurcació. Deixem la pista que baixa i girem a l’esquerra i cap amunt. Al cap de poc trobarem la pedrera a la nostra esquerra.

  Imatge 1: Vistes de la vall.

0.25’ Després de passar per l’entrada de la pedrera, veiem a la dreta un sender amb uns petits graons que baixen vers un torrent (rec de l’Estahuja). Identifiquem un cartell informatiu sobre la composició i qualitats de l’aigua, davant del qual es troba la Font del Sofre, que brolla d’unes pedres. Reprenem el camí principal i seguim.

0.30’ Trobem de nou una bifurcació on deixem una pista a la dreta i agafem la de l’esquerra de pujada més forta i pedregosa. A l’altre costat veiem uns prats amb una cabana, des d’on s’entreveu la torre de la central Thémis i al seu damunt el pic dels Moros.

0.40’ Abans de creuar un rec, observarem a l’esquerra un sender que puja i es divideix en dos. Agafem el de la dreta i passem pel costat del pont del Carrassut (antic aqüeducte). Seguim el corriol  pel costat del rec entre un bosc de pins.

Imatge 2: Pont del Carrassut.

0.45’ Arribem a la Font del Ferro. Es tracta d’un raig d’aigua situat en un lloc molt enclotat amb uns bancs al costat. Observarem que al seu voltant el terra té un color ataronjat molt característic d’aquests tipus d’aigües.

            Imatge 3: Font de Ferro.

El camí de tornada cap a Llívia el farem pel mateix recorregut, ara a l’inrevés.

1.15’ Arribada al punt de sortida. Un cop aquí podem aprofitar per fer una visita a l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels a la torre Bernat de So al museu de l’antiga farmàcia de Llívia.

LLÍVIA

Altitud: 1.224 m.

Municipi d’una gran importància al llarg de la història pel fet d’ésser geopolíticament un enclavament d’Espanya dins de França des de l’any 1659. Parlar de la història de Llívia és parlar de la història de la Cerdanya.

El topònim derivaria del format entre el nom llatí Iulia, referent a la gens Iulia de l’emperador romà Cèsar, i Lybica o Libika, que podria venir del basc: Ili i bikain = “ciutat excel.lent”, segons Guiter. En canvi, Coromines defensa el nom de Cere per a la Llívia indígena.

Llocs d’interès :

Restes del Castell Medieval. S. XIII.

Església de Mare de Déu dels Àngels. Gòtic tardà. S. XVI-XVII. Retaules i mobiliari divers. Orgue.

Torre Bernat de So. Probablement del s. XV.

Antiga farmàcia Esteva.

Ermita de Sant Guillem de la Prada.

Joan Carles Martínez

Campus Cerdanya