Passejada arqueològica pels voltants d’Eina (Eyne).

Aquesta passejada arqueològica va ésser creada l’any 1988 pel Grup de Recerques Arqueològiques i Històriques de la Cerdanya al poble d’Eina, per donar a conèixer els vestigis de la prehistòria a la nostra Vall. Durant el recorregut podrem veure diferents dòlmens, cofres, assentaments, menhir, pont megalític i fins hi tot un pont de l’època medieval tot seguint algun tram de camí Ral i antiga via romana, en definitiva, camins plens d’història. No molt lluny d’aquest recorregut hi ha la coneguda Vall d’Eina, paradís dels botànics durant l’època de màxima floració al mes de juny. També és camí de pas de grans travesses fins a Núria (Ripollés) tot i seguint el curs del riu.

Aquesta passejada arqueològica va ésser creada l’any 1988 pel Grup de Recerques Arqueològiques i Històriques de la Cerdanya.

• Durada: 2.05 h
• Desnivell: 100 m
• Senyalització: PR (Senyals grocs) i GR local – Ronda de Cerdanya (vermell/groc).
• Accés: Anem fins a Sallagosa, i a uns 5 km en direcció a Mont-Louis trobem un senyal a la dreta on indica Eina (Eyne – D-29)

0.00’ El punt de partida el situem a la Casa de la Muntanya (Masia – Museu Cal Martinet), davant d’un centre hípic. Trobarem en una torreta elèctrica de formigó un cartell corresponent a la nostra passejada. Pugem una mica més pel carrer Major i girem en el primer carrer a l’esquerra girem (cartell i senyals de color vermell i groc). Anem pel “carrer del Carreter” i seguim fins que arribem a un camí de terra: el Camí de Bolquera. Al cap d’uns 300 m trobem un petit rierol.

0.10’ Travessem el rierol. Al cap de poc el sender arriba a un petit altiplà des del qual gaudim d’una bona perspectiva vers el Massís del Carlit, la Vall del Querol i el massís del Cambre d’Ase darrere nostre. Trobem un cartell senyalitzant el “Dolmen de la Pou”. Aviat començarem a veure monticles granítics dispersos sobre el conjunt del territori al peu dels quals els arqueòlegs han trobat nombrosos testos de terrissa de l’Edat de Ferro. Deixem el camí principal per agafar un sender ben marcat a la dreta i en 30 m aproximadament, just al peu d’un petit monticle granític trobem el primer dolmen.

0.15’ Dolmen de la Pou. Aquest dolmen, excavat durant els anys 80, és un petit cofre megalític (2.200 a C), sense pedra plana de cobertura i que ha estat utilitzat dues vegades. Remarquem al fons unes pedres planes horitzontals. Al seu interior han estat trobades restes d’ossamentes humanes.  Tornem de nou al camí principal i seguim uns 400 m fins a trobar-nos una cruïlla senyalitzada amb un cartell i senyals grocs. Hem arribat a la Via antiga.

0.25’ Cruïlla. Seguim les indicacions a l’esquerra per anar per la Via antiga. Aquesta ruta és una de les més antigues de la Cerdanya, que enllaçava, probablement ja en època romana, el Rosselló amb la Cerdanya, i conduïa cap a Lleida pel congost de la Seu d’Urgell. Baixem uns 50 m per aquest camí fins a trobar un cartell a la dreta que indica el “Dolmen dels Pasquerets”. Seguim a la dreta al llarg de la tanca, i després d’un curt pendent arribem al dolmen.

0.35’ Dolmen dels Pasquerets. Plantat al bell mig d’un petit turó. En aquest monument megalític han estat trobades nombroses perles d’esteatita i de pasta de vidre, i vestigis de collarets que guarnien el difunt. Anem a retrobar el camí i continuem per la via antiga tot seguint la senyalització. Cal anar en compte quan estem a punt d’arribar al riu, ja que trobarem un sender molt marcat i amb una creu groga sobre una pedra a l’esquerra que no hem d’agafar. Seguim pel camí principal fins a trobar el pont.

0.50’ Arribem a una passarel·la de fusta. Es tracta del pont medieval que ens permetrà creuar el riu d’Eina. A pocs metres a l’esquerra trobem un cartell que ens informa sobre la direcció de la passejada. Nosaltres seguim ara cap al pont megalític, a uns 30 m aproximadament d’aquest punt. Cal fer molta atenció, ja que queda molt ben integrat amb el camí. Si us serveix de referència, pocs metres enllà del pont trobem un gran bloc de pedra de granit partit en dos. Reculem i reprenem el camí per on hem passat abans, ara a la nostra dreta (el cartell de l’entrada indica “fin de parcours”). Aquest petit sender que puja tot travessant un canal d’aigua, voreja un bosc de bedolls i ens durà fins a la carretera D-29.

1.25’ Cruïlla amb la carretera D-29. Seguint cap a la dreta, trobarem senyalitzacions al marge esquerra de la carretera. Prosseguim per aquesta via asfaltada i a uns 50 metres, prenem un camí de terra que surt a mà esquerra (a l’entrada trobareu un piquet de fusta i senyals grocs). Just després del petit bosc, apareix el menhir a l’esquerra. Seguim un corriol ben traçat davant del cartell informatiu.

1.35’ Menhir. Monòlit vinculat amb el culte a l’aigua, la terra i la fertilitat. Anem a retrobar de nou el camí principal, que discorre entre camps i petits caos granítics. Al principi fa una lleugera pujada, però després puja suaument i a poc a poc va girant cap a l’esquerra. A les cruïlles o llocs que poden  portar a confusió, cal que ens fixem en els piquets de fusta amb senyals grocs que ens indiquen la direcció correcta.

Imatge 1: Monòlit.

1.55’ Arribem a la zona del Pla del Bach (indicat amb un cartell groc). Es tracta d’un paratge arqueològic que data del 3300 a. C. i que es pot considerar com un dels primers senyals d’ocupació humana temporal a la Cerdanya. Ho identificarem per una gran roca de granit tancada per una tela metàl·lica. Reculem i trobarem un piquet de fusta rere del cartell informatiu, que ens indica la direcció correcta tot vorejant el marge del camp uns 100 m fins que arribem a un repetidor de televisió.

2.00’ Repetidor de televisió. Rètol de la passejada. Agafem el petit sender que baixa cap a la dreta amb fort pendent fins arribar al poble.

2.05’ Arribem a la “Casa de la muntanya”, punt de partida d’aquesta excursió.

* Nota: És important dur un bon calçat ja que en molts punts, i sobretot a la primera meitat de l’excursió, circula molta aigua pels camins.

EINA

Altitud: 1.592 m.

L’ocupació del terme data, almenys, del IV mileni aC., del qual s’han localitzat un petit campament i alguns megàlits datats entre el 2200 i el 1500 aC.

A l’abric del Cambre d’Ase i de la serra del Puigmal, Eina és un poble típic cerdà que va créixer a l’entorn de la seva església. Hi havia la marededéu romànica, miraculosa del Remei, avui manllevada.

Eina és una de les bones estacions d’esports d’hivern de la Cerdanya, gràcies a una neu de gran qualitat.

Imatge 2: Poble d’Eina.

Joan Carles Martínez

Campus Cerdanya