La capella de St. Bernabé – Vallsabollera.

Excursió molt agradable per a realitzar en els dies de més calor, donat que gran part de l’itinerari i sobretot la més costeruda la farem sota l’ombra d’una agradable zona boscosa.

Com la majoria de les sortides que realitzem, a part de donar a conèixer l’entorn natural, intentem també de mostrar-vos la gran riquesa patrimonial dels llocs que visitem, és per això que us portem a pobles com Vallsabollera. Aquesta petita i pintoresca localitat, en d’altres èpoques va ser molt important, a part de la ramaderia i l’explotació forestal dels seus boscos tenia una important cantera on s’extreien la major part de les lloses per a les cases de tota la Vall. Actualment és una destinació turística pels qui cerquen gaudir de la natura i la tranquil·litat.

• Durada: 2.00 h
• Desnivell: 240 m
• Senyalització: senyals grocs
• Accés: Des del poble d’Osseja, seguim els indicadors a Vallsabollera. Un cop hi arribem, travessem el poble. Després de les darreres cases, passem per un pont i a continuació per un aparcament amb un parc infantil i unes pistes de tennis al costat.

0.00’ Anem a retrobar el pont per on hem vingut, i pocs metres abans de creuar-lo trobem un camí que puja a la dreta. Just a l’inici veurem  un rètol de fusta que indica “L’Ecuereuil, camí de la fouste i Sant Bernabeu”. Seguim en aquesta direcció. Camí ascendent pel mig dels prats, delimitat per un fil elèctric pel bestiar. Cal anar molt en compte de no tocar-lo.

0.05’ Passem un pas de fusta. Creuem un petit torrent, i a pocs metres trobem senyals grocs. Seguim pel marge dret del torrent i arribem a una cruïlla a uns 25 m. Anem cap a l’esquerra per una pista més ampla, guiant-nos per la indicació de “L’Ecuereuil”. Cal anar amb compte i seguir l’indicador on diu “St. Bernabeu”, deixant el “Camí de la fouste” a la dreta. Senyals grocs en els arbres.

0.15’ Arribem a una bifurcació i continuem pel camí ascendent, senyalitzat amb punts grocs. No deixem el camí principal, que aviat farà un gir cap a l’esquerra.

0.30’ Creuem un primer torrent per un petit pont de fusta. No gaire més lluny travessem un segon torrent, aquest cop sense pont.

0.40’ Després d’una petita pujada, arribem a una cruïlla de camins. (Si trobem el fil elèctric pel bestiar, l’haurem d’obrir, sempre utilitzant el mànec de plàstic. Recordeu de tornar-lo a tancar). Per anar a St. Bernabeu hem de seguir a la dreta i amunt per la pista principal, prescindint d’un altre camí que surt també a la dreta, no tan marcat. Per la pista trobarem algun senyal groc.

0.50’ Trobem un camí a l’esquerra que baixa cap a Vallsabollera, que serà el que agafarem per baixar posteriorment. Una mica més amunt la pista fa un revolt ben marcat cap a la dreta. Deixem a la nostra esquerra el camí de Núria pel Puigmal. Seguim per la pista principal i en pocs minuts arribem als voltants de la capella.

1.00’ Capella de St. Bernabé (taules i font). Bona panoràmica. La baixada la fem per la pista per on hem arribat fins a retrobar-nos amb el camí que hem vist tot pujant, situat ara a la nostra dreta. Un cartell indica “Vallcebollère” – “La Perdrix”.

Imatge 1: Capella de St. Bernabé.

1.05’ Camí senyalitzat amb senyals grocs que va baixant suaument.

1.20’ Arribem a uns corrals, on habitualment la porta és tancada. L’obrim per passar, sense oblidar-nos de tornar-la a tancar. Sortim de nou a la pista principal i seguim cap a la dreta.

1.25’ Trobem una mena de plafó informatiu de fusta amb forma de caseta. En aquest punt trencarem per una drecera que baixa en fort pendent cap a l’esquerra. Arribem a uns dipòsits d’aigua i una caseta. Sortim a la pista principal, la creuem i just davant nostre veurem un camí descendent, habitualment amb molta aigua al principi. L’agafem i anem baixant. Aquest camí és molt agradable i va serpentejant pel mig dels prats (a l’hivern s’acostuma a baixar amb esquís de fons) fins a retrobar la pista a prop del poble.

1.40’ Cruïlla amb la pista, després de passar un pas de fusta. Seguim baixant per la pista principal.

1.50’ Comença l’asfalt. Just on trobem la primera casa del poble, baixem per un petit corriol a la dreta, pel costat d’unes baranes de fusta i ens endinsem en el poble. A la primera cruïlla de carrers anem cap a l’esquerra fins que trobem un carreró a la dreta que baixa per unes escales amb una petita font i un passamà de corda a la paret. Tot seguit baixem a l’esquerra pel “carrer de Caralps” i arribem a la “font del Bila” i l’aparcament.

2.00’ h Arribem al punt de sortida, a l’aparcament del poble.

Imatge 2: Explicació de la fauna i flora de la zona.

VALLSABOLLERA

Altitud: 1.493 m.

El topònim està format per vall, derivat del llatí vallum i Sabollera, ètim desconegut però sense res a veure amb les cebes.

En trobar-se en un passatge, Vallsabollera ha vist transitar mercaders i contrabandistes, però també carlins i dissortats republicans al moment de la retirada del 10 de febrer de 1939. La gent del lloc guarda el record d’un combat entre la Guardia Civil i els maquis, esdevingut el 1944.

Els pagesos de Vallsabollera sobrevivien amb els ramats, el contraban i les lloseres on feien les llosardes, comprades per quasi tots els pobles cerdans. Abandonades des de fa més de trenta anys, encara podem veure les magnífiques plaques d’esquist d’aquestes famoses lloseres. Es pot visitar un comerç artesanal vinculat a la producció de mel.

Llocs d’interès

Les lloseres de Vallsabollera

Museu de les Abelles Tel. 04 68 045826

Església de Sant Feliu de tradició romànica.

Campus Cerdanya

Joan Carles Martínez