L’Estany de Fontviva.

Quan anem al Pirineu, un dels principals atractius, al marge dels cims, el que més ens ve de gust és poder veure estanys. Doncs a la nostra Comarca repartits entre l’Alta i la Baixa Cerdanya en tenim en gran quantitat. La passejada que us proposem us portarà sense massa dificultat a gaudir d’un dels llocs més populars de la zona, l’estany de Fontviva, envoltat de cims que arriben fins als 2900 m , el que fa que doni encara més un aire d’ autèntica alta muntanya.

• Durada: 2.10 h
• Desnivell: 200 m
• Senyalització: PR (senyals grocs)
• Accés: A Bourg Madame prenem la N-20 amb  direcció al Coll de Pimorent. Al entrar al poble de Porté, i just després de creuar el pont, anem a la dreta en direcció als llacs, tot travessant el poble. Seguint per la petita carretera asfaltada i a uns 3 km arribem a l’estany de Passet. Seguim encara per aquesta carretera fins que arribem a la seva fi, on trobarem una zona d’aparcament i un edifici d’on surt un telefèric de servei de l’E.D.F.

0.00’ Al costat de l’edifici de l’E.D.F. identifiquem un cartell de color groc on s’indiquen  diversos itineraris inclòs el de Fontviva que per ara no seguirem, ja que el farem a la inversa. Iniciem la marxa seguint l’itinerari de Lanós pel camí dels Enginyers. Plafó informatiu. Ens guiem pels senyals de color groc, ben marcats i visibles. Passem el riu Querol per una passarel·la i seguim una estona per pista de traça ampla al principi. Al cap de poc els senyals deixen aquest camí principal i segueixen cap a l’esquerra per un corriol  ascendent enmig del bosc, que mica en mica es va endinsant cap al fons de la vall tot travessant petits rierols.

0.15’ Arribem a un prat, enmig del bosc. Travessem uns petits murs de pedra. Els senyals grocs són ben visibles. Passem dos petits torrents més i al cap de poc comencem a pujar.

0.25’ El camí inicia un lleuger pendent en forma de zig-zag. Creuem de nou un altre torrent i una mica més enllà ens trobem amb alguns trams de camí empedrat.

0.45’ Arribem a un petit replà herbat amb un cartell informatiu. Deixem aquí el camí dels Enginyers a la dreta i seguim a l’esquerra en direcció a Fontviva. A partir d’ara els senyals grocs no són tan abundants ni tan ben marcats, però el camí és força evident. Anem baixant fins a trobar el riu.

0.50’ Travessem el riu Querol per un pont, format per 3 bigues de ferro (en el moment de ressenyar l’excursió) Precaució!. Indret molt espectacular on el riu fa una sèrie de salts d’aigua. Un cop a l’altre costat del riu, el camí puja fent zig-zag. Poc després arribem a unes mulleres situades a les proximitats de l’estany de Fontviva. El camí no té pèrdua, però si trobem massa aigua, podem anar pel mig del bosc, a l’esquerra, en la mateixa direcció.

            Imatge 1: Tram de l’excursió. 

1.05’ Estany de Fontviva. Bonic indret situat enmig d’un espectacular circ muntanyós. El voregem per la dreta, anant a trobar el petit refugi situat a l’altre extrem de l’estany. Al principi passem per un petit passatge rocallós, que després esdevé un agradable sender. Als 5’ de marxa  arribem al refugi (lliure). A partir d’aquí el camí segueix pel mig d’un prat, sovint poc definit. Anem vorejant un petit mur de pedra. Aviat ens trobem de nou amb un senyal groc situat al mig d’una pedra. El camí baixa una mica. Cal anar amb compte i no baixar gaire, encara que veiem fites, ja que hem d’estar atents a un camí que va cap a la dreta, més marcat i que discorre per sobre d’un mur de pedra. Davant nostre observarem el Pic de Fontfreda (2.738 m), i just per sota el poble de Porté.  Travessem prats i uns quants murs de pedra, a mitja alçada pel marge dret de la vall.

1.35’ Punt panoràmic per sobre de l’estany de Passet. Al fons es pot veure la petita carretera asfaltada, per on hem accedit al punt de sortida. A partir d’ara comencem a perdre alçada fins a retrobar la carretera. Tornem a veure més sovint els senyals de color groc.

1.50’ Plafó informatiu i cruïlla amb la carretera. Seguim cap a l’esquerra, tot vorejant el Passet.

2.10’ Arribem al punt de sortida del recorregut.

     Imatge 2: Fotografia de grup saltant. 

PORTÉ

Altitud: 1.610 m.

L’indret, sembla que es tractava d’un lloc d’estabulació del bestiar de Porta. El 1357, però, ja hi consten diverses cases. Al costat del poble, destinat a vigilar el pas del coll de Pimorent, s’hi construí el castell conegut com a Torre Cerdana. Mitjançant trets de bombarda s’advertia al castell de Querol i, des d’aquest a la Vila de Puigcerdà de qualsevol incursió enemiga per aquesta vall. La seva activitat tradicional havia estat la ramaderia, la qual va donar pas fa uns quants anys al turisme, sobretot d’hivern, gràcies a l’estació hivernal coneguda popularment per Portè-Pimorent, que ocupa els vessants dels pics de la Mina de Pimorent (2.684 m), de l’Estanyol (2.586 m) i el roc de les Ombres, de 2.351 m.

El seu nom sembla derivar del llatí porticia = porta petita, segurament per trobar-se sota del coll ja citat i actuar com a tal per entrar i sortir de la vall.

Llocs d’interès

Església parroquial de Santa Maria. Retaule neobarroc.

Restes del castell de Torre Cerdana.

Estanys de Passet, Fontviva i Lanós.

Joan Carles Martínez

Campus Cerdanya